Muhsin Al-RamliNo M’ALLIBEREU L’IRAK
Traducció de: Josep Ramon Gregori
Aquesta tinta vessada en la vostra prensa
És la sang del meu país.
Aquesta llum diluviada de les vostres pantalles
És la brillantor dels
Ulls en els nens de Bássora.
Aquest que está sanglotant en la foscor del seu exili sóc jo;
Orfe després del qual hágiu matat els meus pares:
Tigris i Eufrates;
Vidu després del qual haguéssiu crucificat la parella de la meva ánima:
Iraq Oh… per tu, terra meva: crucificada entre les regions:
Ah… de vosaltres, senyors de la guerra, escolteu-me:
No a la festa dels exércits a la teulada de casa meva.
No al botxí que heu plantat o que plantareu.
No a la vostra llibertat caiguda sobre els caps de les bombes
De la meva gent.
No a alliberar Iraq de mi o a mi d’ell.
Jo sóc l’Iraq.
Les meves herbes són les lletres i sé el que vull.
Deixeu-me a mi mateix, al meu rebab i a la vostra abséncia.
Torneu a les vostres pel.lícules darrere de l’oceá.
Deixeu per a mi el que queda dels minarets, dels mausoleus dels meus avantpassats,
De les tombes de la meva familia…
I beveu de les copes del petroli fins que us sadolleu.
Robeu la mel del sofre i la sorra del desert.
Porteu amb vosaltres els vostres clients.
Emporteu-vos el dictador amb cada part de vosaltres que ha comprat amb la meva sang.
Porteu el que vulgueu i marxeu, deixeu-me només amb el fet de caure dels
Somnis de la meva germana, amb l’incendi de les palmeres a les
Vores de Mesopotámia,
Amb els ossos del meu pare
I el te del berenar.
Deixeu-me només
Amb les cancons tristes del sud,
Amb la dansa degollada del nord,
I amb el paó dels jassidites.
Deixeu-me només curant les ferides de la meva terra
Iraq només…
Igual que Maria…
Només amb el meu solitari…
El meu país: el crucificat entre les regions.
Sabrá como renéixer de la seva cendra.
Potser heu oblidat que ell és el creador del Fénix?
Ah, un infern, per a vosaltres, senyors de la guerra,
Escolteu-me:
No espanteu els núvols de Bagdad amb els vostres avions.
No sembreu soldats al nostre jardí.
No traieu la gel.laba a la meva mare.
No. Crit no m’allibereu l’Iraq
Jo sóc l’Iraq.
Els llogarrets han florit del meu abric, i sé el que vull.
Deixeu-me a mi mateix,
a la meva familia i al vostre oblit.
---------------------------------------------------------------
*Muhsin Al-Ramli, (Iraq, 1967). Novel.lista i poet. Viu a Espanya des del 1995. Entre les seves publicacions: El regal del próxim segle (1995), Les nits felices del bombardeig (2003) i Dedos de dátiles (2008).
----------------------------------------
*De la Antologia de la poesía iraquiana contemporánia / LA MALEDICCIÓ DE GILGAMESH, ed.Libres de l’Índex, Barcelona 2005.
És la sang del meu país.
Aquesta llum diluviada de les vostres pantalles
És la brillantor dels
Ulls en els nens de Bássora.
Aquest que está sanglotant en la foscor del seu exili sóc jo;
Orfe després del qual hágiu matat els meus pares:
Tigris i Eufrates;
Vidu després del qual haguéssiu crucificat la parella de la meva ánima:
Iraq Oh… per tu, terra meva: crucificada entre les regions:
Ah… de vosaltres, senyors de la guerra, escolteu-me:
No a la festa dels exércits a la teulada de casa meva.
No al botxí que heu plantat o que plantareu.
No a la vostra llibertat caiguda sobre els caps de les bombes
De la meva gent.
No a alliberar Iraq de mi o a mi d’ell.
Jo sóc l’Iraq.
Les meves herbes són les lletres i sé el que vull.
Deixeu-me a mi mateix, al meu rebab i a la vostra abséncia.
Torneu a les vostres pel.lícules darrere de l’oceá.
Deixeu per a mi el que queda dels minarets, dels mausoleus dels meus avantpassats,
De les tombes de la meva familia…
I beveu de les copes del petroli fins que us sadolleu.
Robeu la mel del sofre i la sorra del desert.
Porteu amb vosaltres els vostres clients.
Emporteu-vos el dictador amb cada part de vosaltres que ha comprat amb la meva sang.
Porteu el que vulgueu i marxeu, deixeu-me només amb el fet de caure dels
Somnis de la meva germana, amb l’incendi de les palmeres a les
Vores de Mesopotámia,
Amb els ossos del meu pare
I el te del berenar.
Deixeu-me només
Amb les cancons tristes del sud,
Amb la dansa degollada del nord,
I amb el paó dels jassidites.
Deixeu-me només curant les ferides de la meva terra
Iraq només…
Igual que Maria…
Només amb el meu solitari…
El meu país: el crucificat entre les regions.
Sabrá como renéixer de la seva cendra.
Potser heu oblidat que ell és el creador del Fénix?
Ah, un infern, per a vosaltres, senyors de la guerra,
Escolteu-me:
No espanteu els núvols de Bagdad amb els vostres avions.
No sembreu soldats al nostre jardí.
No traieu la gel.laba a la meva mare.
No. Crit no m’allibereu l’Iraq
Jo sóc l’Iraq.
Els llogarrets han florit del meu abric, i sé el que vull.
Deixeu-me a mi mateix,
a la meva familia i al vostre oblit.
---------------------------------------------------------------
*Muhsin Al-Ramli, (Iraq, 1967). Novel.lista i poet. Viu a Espanya des del 1995. Entre les seves publicacions: El regal del próxim segle (1995), Les nits felices del bombardeig (2003) i Dedos de dátiles (2008).
----------------------------------------
*De la Antologia de la poesía iraquiana contemporánia / LA MALEDICCIÓ DE GILGAMESH, ed.Libres de l’Índex, Barcelona 2005.
No hay comentarios:
Publicar un comentario